Presentació de l’article del Dr. Jordi Ponces Vergé
Marta Areny i Cirilo
En la darrera assemblea de la nostra revista,
tal com us vam comunicar, vam gaudir i aprofitar la
riquesa del discurs científic del Dr. Jordi Ponces,
neuròleg cofundador del Centre Pilot Sant Arcàngel
Gabriel i director del centre durant més de quatre
dècades, Assessor de centres ASPACE en diferents
Comunitats Autònomes, President de NADOCAT —associació d’ajuda als infants i familiars de nens
prematurs—, President de l’Institut Jordi Ponces —per a la recerca i investigació dels nens amb
trastorn de desenvolupament—, professor de màster
i postgrau en diferents universitats i autor de llibres
sobre divulgació de la paràlisi cerebral.
Estudiós i investigador de
neuropsicosensomotricitat dels nens amb lesions
cerebrals, té una extrema i exquisita sensibilitat per
apropar-nos a la comprensió del desenvolupament
neurològic i la relació íntima que aquest té amb
l’entorn i per tant amb els condicionats ambientals.
El feedback entre el desenvolupament neuronal i el
psíquic tal com ell ens l’explica, ens aporta molts
elements de comprensió i relació entre una i altra
disciplina.
L’íntima relació que el Dr. Ponces ha tingut amb
la psicoanàlisi el fa coneixedor de les nostres
inquietuds i curiositats més freqüents i per això la
manera d’explicar-les la fa tant propera als
psicoanalistes.
Donat el ressò que la conferència va tenir, li vam
demanar unes ratlles sobre els conceptes bàsics que
ens va transmetre i ell ha tingut la generositat
d’escriure un resum del que va ocupar la sessió del
juny passat. En ell podreu fer un recorregut pel
sistema nerviós i reflexionar, per exemple, sobre el
concepte de la pulsió de vida i mort, perquè ens
explica com té una base real en els processos de la
maduració del teixit cerebral. O bé en que les
capacitats psicològiques de reparar i, àdhuc, de
resiliència poden venir donades per les capacitats
rehabilitadores i compensadores de cada individu.
Ens parla també, i sobretot, de les emocions: moltes
són innates però la majoria són adquirides i per tant
impliquen un patró de respostes fisiològiques i
conductes típiques de cada espècie; de les neurones
en mirall, responsables de permetre’ns compartir
l’estat emotiu de l’altra persona, així com els
processos d’aprenentage.
Em plau fer-vos la presentació d’aquest article
perquè penso que el pont de diàleg entre neurologia
i psicoanàlisi que el Dr. Ponces explica amb tanta
naturalitat, ens pot ajudar a voler seguir profundint
més i més en les funcions humanes i a mantenir-nos
oberts a les aportacions i canvis de les noves
descobertes, doncs només amb desig d’entendre’ns
des de diferents angles podrem estar més segurs de
tenir un pensament lliure i per tant, preparat per
expandir-nos, aprofundir, criticar-nos, reafirmar-nos
o retractar-nos quan sigui convenient.
