A propòsit de l’article de Mercè Almagro
Anna Miñarro i Teresa Morandi
L’article que podeu llegir a continuació és un
extracte de les principals idees d’un treball més
ampli que és fruit del treball d’investigació per a la
tesi doctoral en Etudes Ibériques et Latino-
Américaines, de la Mercè Almagro. La tesi doctoral
es titula: «Josefina Rodríguez Aldecoa un exemple
d’écriture depuis la mémoire et la différence», i va
ser presentada el novembre del 2004 a la Universitat
de Perpinyà.
En el seu treball la Mercè Almagro interpreta el
sentit de l’obra de la Josefina, una autora que va
compartir a l’ensems la passió per la pedagogia i
l’escriptura.
Rodríguez Aldecoa en la seva trilogia Historia
de una maestra, Mujeres de negro i La fuerza del
destino, ens dóna a conèixer algunes de les
conseqüències de la Guerra del 36, de la postguerra,
i del franquisme, però des d’una perspectiva de
gènere: la manca de contacte real amb la mare, el
significat del silenci, l’oblit, l’exili, la fam, la
injustícia, el fred, i la malaltia, són temes que
vertebren el conjunt de l’obra. Malgrat la duresa de
les experiències viscudes, del patiment i de la
misèria, aquelles dones que descriu van demostrar
un enorme coratge i una ferma voluntat de
sobreviure així com una gran capacitat de
reorganitzar-se. Només per això ja mereixen el
nostre reconeixement.
Mercè Almagro, partint del discurs de
Rodríguez Aldecoa, basteix una teoria sobre el
paper de la dona en l’entramat social. Introdueix
elements en relació a la recuperació i la defensa de
la figura materna i, per extensió, en relació al fet
que en els orígens no tan sols es troben les claus de
la veritable pàtria, sinó també el sentit del ser
originari de filla.
Les dones estan en contacte amb l’origen, tenen
capacitat per a reconèixer el seu desig genuí i la seva
saviesa, però, l’abisme apareix quan es produeix una
contradicció. Així, per a ella, l’ordre simbòlic és doble
i aquest seria el tret de sortida que propicia el canvi,
en una primera instancia detectant la contradicció i
desplaçant l’ordre patriarcal a continuació.
Per sustentar aquestes afirmacions contingudes
en l’article, la Mercè Almagro s’empara també en
l’obra de la filòsofa Luisa Murano, qui reflexiona
sobre quelcom important: sexuar l’experiència.
La història ha de tenir present dues mirades sobre la
manera de viure i de fer cultura: la història des de
l’òptica de les dones i la història des dels homes que
s’hi relacionen.
Així, el sentit del discurs que desenvolupa
la Mercè Almagro és el de no continuar vivint
en la negació de l’alteritat.
La contínua reflexió, doncs, està servida.
